Dubtes sobre infertilitat

Sí, mitjançant la tècnica FIV-ICSI amb espermatozoides extrets del testicle (TESE).

Has de recórrer a la fecundació in vitro (FIV). D’aquesta manera, es poden extreure els òvuls dels ovaris i posteriorment transferir els embrions (òvuls fecundats). No cal que les trompes siguin permeables, fins i tot es pot fer sense trompes.

A l’Institut Cefer optem per la ICSI ja que s’obtenen millors resultats que amb la FIV convencional. La microinjecció espermàtica (ICSI) és una variant de FIV (fecundació in vitro) que consisteix en la introducció d’un espermatozou seleccionat en un òvul madur, assegurant la trobada entre tots dos. Els problemes de recompte espermàtic baix o de mobilitat passen a ser secundaris. Per contra, a la FIV convencional pot ser que no entri cap espermatozoide a l’òvul, o que ho facin més d’un, de manera que l’embrió no serà viable.

Sí, si ve com la teva parella. En aquest cas, ha de donar el seu consentiment per escrit, assumint la paternitat, és a dir, tots els drets i les obligacions sobre el fill. Si el teu amic actua com a simple donant no és possible, perquè la llei espanyola exigeix ​​que el donant de semen sigui anònim.

Per això cal que et visitis almenys dues vegades a l’Institut Cefer: una visita prèvia (o diverses) per revisar els estudis que t’hagin realitzat amb anterioritat realitzats i verificar que la indicació és la correcta. Després de realitzar la història clínica i l’exploració, cal descartar aquells factors que puguin invalidar el tractament inicialment previst. En cas que hi hagi diverses possibilitats, s’informa dels pros i els contres perquè tu puguis decidir lliurement.
A més, per facilitar la teva comoditat, quan fem servir semen de banc les visites es poden fer per videoconferència.

En general, cal fer repòs sobretot els primers dies. L’essencial és evitar esforços extrems, com ara aixecar pes, que puguin posar en perill un possible embaràs. El metge valorarà cada cas i indicarà si requereix més repòs.

Hi ha diversos motius per repetir una anàlisi de semen: que sigui antic, estigui incomplet, es requereixi informació addicional, conèixer la resposta a un tractament…

La regla (com a senyal que entre regla i regla s’ovula) és un requisit necessari per aconseguir un embaràs natural, tot i que no és l’únic. Una dona que no té la regla (en amenorrea) es pot quedar embarassada si segueix un tractament adequat, ja sigui normalitzant els valors hormonals o bé recorrent a òvuls donats.

Estadísticament s’ha observat que la fertilitat de la dona baixa a partir dels 35 anys. Aquesta edat és orientativa i en cada dona diferent. A partir dels 44-45 anys, la possibilitat d´embaràs amb òvuls propis és molt baixa. La raó és perquè la dona neix amb un nombre limitat d’òvuls que va gastant al llarg de la vida, baixant la reserva a partir dels 35 i molt més a partir dels 40 anys. L’edat de la dona és el factor pronòstic més important amb vista a les possibilitats d’embaràs. Per contra, l’edat de l’home té molta menys rellevància, ja que produeix constantment nous espermatozoides.

Avui es pot conèixer el sexe dels embrions abans de ser transferits, però la Llei espanyola només ho permet en aquells casos en què hi hagi un motiu mèdic.

Si no s’observa una baixa qualitat seminal i no es tenen molèsties, no cal operar-se. Per contra, si s’observa una baixa qualitat seminal, operar el varicocele pot millorar sensiblement els paràmetres seminals, en alguns casos. L’andròleg indicarà si és útil operar-se en el teu cas.

Els medicaments que es recepten són hormones recombinants, és a dir, sintetitzades amb tècnica d’enginyeria genètica, i són com les naturals que es produeixen a la hipòfisi.

En alguns casos no cal sotmetre’s a una tècnica de reproducció assistida. Per exemple, en un home amb nivells hormonals baixos, una solució és administrar lhormona que falta. En cas d’una infecció, n’hi ha prou amb un tractament antibiòtic. Una dona que no ovula per tenir la prolactina elevada, es pot normalitzar amb un tractament mèdic, aconseguir que la dona ovuli i quedi gestant.