Fes-te donant i ajuda a complir somnis

L’única destinació dels gàmetes donats és utilitzar-los per a tractaments de reproducció assistida. Hi ha casos de dones sense parella masculina que necessiten donants de semen i homes que no produeixen espermatozoides o aquests no tenen prou qualitat. També hi ha dones que ja no produeixen òvuls o aquests òvuls no són capaços daconseguir una gestació viable.

No. El que fem en un procés de donació d’òvuls és recuperar els òvuls que de manera natural es perdrien. En un cicle ovulatori normal, comencen a madurar molts fol·licles ovàrics. Només el més gran, el dominant, és el que s’ovula. Mitjançant un tractament hormonal, aconseguim recuperar la resta de fol·licles, amb els seus òvuls, que altrament s’atrofiarien i es perdrien igualment. No es perden més òvuls que els que de manera natural es perdrien en un cicle normal.

En el cas del semen, es demana un compromís de com a mínim 16 donacions. El límit de lús aquest semen ve marcat per la llei amb el naixement dun màxim de 6 nens.

En teoria, el límit establert és el naixement d’un màxim de 6 nens a Espanya. Tot i això, en ser el procés de donació d’òvuls més complex que el de semen, cal avaluar cada cas. Amb el vistiplau de l’equip medicobiològic, es pot fer més d’un cicle de donació.

En el cas de la donació de semen, s’exigeix ​​un període d’abstinència sexual d’almenys 3-4 dies per garantir una qualitat seminal mínima.

En el cas de la donació dòvuls, és recomanable no tenir relacions sexuals desprotegides pel risc de tenir un embaràs múltiple. Si bé s’intenta recuperar tots els ovòcits madurs, poden quedar fol·licles ovàrics amb capacitat de generar una gestació si es tenen relacions sexuals no protegides.

No. Ni les hormones utilitzades, ni el mateix procés de donació augmenten el risc de patir càncer.

No. La llei estableix que la donació és anònima per les dues parts.