Què és un blastocist?: Entenent l’etapa clau en la reproducció assistida

Introducció

En el fascinant món de la reproducció assistida, hi ha diversos termes i conceptes que resulten fonamentals per comprendre els processos i procediments involucrats. Un d‟aquests conceptes és el blastocist, una etapa crítica en el desenvolupament primerenc d‟un embrió. En aquest article, explorarem detalladament què és un blastocist, com es forma i per què és important en el context de la reproducció assistida.

Què és un blastocist?

Un blastocist és un estadi de desenvolupament embrionari que passa al voltant de cinc a sis dies després de la fecundació en els éssers humans. En aquesta etapa, l’embrió ha passat per diverses divisions cel·lulars i ha desenvolupat dos tipus de cèl·lules principals: les cèl·lules del trofoectoderm i les cèl·lules internes o cèl·lules mare embrionàries.

El blastocist està compost per una esfera buida de cèl·lules que envolta un espai ple de líquid anomenat cavitat blastocística . Les cèl·lules del trofoectoderm , que es troben a la perifèria del blastocist, juguen un paper crucial en la formació de la placenta, mentre que les cèl·lules internes o cèl·lules mare embrionàries són les precursores de totes les cèl·lules del cos.

Formació del blastocist

El procés de formació del blastocist comença amb la fecundació, quan un espermatozoide fertilitza un òvul. Després de la fertilització, l’embrió es divideix en cèl·lules més petites anomenades blastòmers a través d’un procés conegut com a divisió cel·lular. Aquestes divisions cel·lulars successives donen com a resultat la formació d’una estructura esfèrica anomenada mòrula.

La mòrula continua dividint-se i, al voltant del cinquè dia després de la fecundació, es forma una cavitat plena de líquid a dins. Aquesta cavitat és la cavitat blastocística i és una fita important en el desenvolupament embrionari, ja que marca la transició de la mòrula al blastocist.

A mesura que el blastocist s’expandeix, les cèl·lules del trofoectoderm s’organitzen en una capa externa que envolta la cavitat blastocística , mentre que les cèl·lules internes formen una massa compacta en un extrem del blastocist. Aquesta massa compacta de cèl·lules internes es coneix com l’embrioblast i és la precursora de tots els teixits embrionaris.

Importància del blastocist a la reproducció assistida

El blastocist té un paper crucial en els tractaments de reproducció assistida, com ara la fecundació in vitro (FIV) i la transferència d’embrions. La capacitat d’un embrió per arribar a l’etapa de blastocist és un indicador de qualitat i viabilitat.

En els tractaments de FIV, els embrions solen ser cultivats al laboratori durant diversos dies fins que arriben a l’etapa de blastocist abans de ser transferits a l’úter de la pacient. Aquesta estratègia permet una millor selecció dels embrions amb més potencial d’implantació i desenvolupament amb èxit.

La transferència d’embrions en la reproducció assistida també es fa preferentment a l’etapa de blastocist. En transferir embrions en aquesta etapa més avançada de desenvolupament, s’espera augmentar les possibilitats d’implantació reeixida a l’úter matern, ja que els blastocists tenen més capacitat per adherir-se al revestiment uterí i començar el procés d’implantació.

A més, l’anàlisi morfològica del blastocist pot proporcionar informació addicional sobre la seva qualitat i potencial de desenvolupament. Els embrions que arriben a l’etapa de blastocist solen tenir una millor morfologia i més taxa de supervivència que aquells que no aconsegueixen desenvolupar-se més enllà de les primeres etapes de divisió cel·lular. Això permet als especialistes en reproducció assistida seleccionar els embrions amb més probabilitat d’èxit per transferir-los.

El cultiu perllongat

El cultiu prolongat dels embrions fins a l’etapa de blastocist també ofereix la possibilitat de realitzar proves genètiques preimplantatòries (PGT) , anteriorment conegudes com a diagnòstic genètic preimplantatori (DGP). Aquestes proves permeten detectar anomalies cromosòmiques i genètiques als embrions abans de la seva transferència, cosa que augmenta les possibilitats d’aconseguir un embaràs saludable i reduir el risc de malalties genètiques hereditàries.

A més de la seva importància clínica, l’estudi dels blastocists a la investigació científica ha estat fonamental per comprendre els processos de desenvolupament embrionari primerenc i avançar en el camp de la reproducció assistida. Els estudis sobre blastocists han permès millorar les tècniques de cultiu embrionari, optimitzar els protocols de FIV i transferència d’embrions i augmentar les taxes d’èxit en els tractaments de reproducció assistida.

En resum

Un blastocist és una etapa clau en el desenvolupament embrionari que passa al voltant de cinc a sis dies després de la fecundació. Es caracteritza per la presència d’una cavitat plena de líquid i la diferenciació de cèl·lules del trofoectoderm i cèl·lules internes. El blastocist exerceix un paper crucial en els tractaments de reproducció assistida, ja que la seva formació i qualitat són indicadors importants de viabilitat i èxit en la implantació. El cultiu perllongat d’embrions fins a l’etapa de blastocist i la realització de proves genètiques preimplantatòries han millorat significativament els resultats dels tractaments de reproducció assistida.

A la clínica de reproducció assistida, l’estudi i la comprensió dels blastocists són fonamentals per brindar als pacients les millors opcions de tractament i augmentar les possibilitats d’aconseguir l’anhelat embaràs. A mesura que la ciència i la tecnologia continuen avançant, és probable que seguim descobrint nous coneixements i millorant les tècniques relacionades amb els blastocists, cosa que permetrà una major eficàcia i èxit en els tractaments de reproducció assistida.