Esterilitat masculina

La fertilitat masculina requereix erecció i ejaculació normal i que la qualitat del semen sigui correcta. L´home fèrtil, a l´ejacular durant el coit, diposita en el fons de la vagina almenys 12 milions d´espermatozous mòbils i normals segons la O.M.S. Les alteracions que poden provocar esterilitat són:

DISFUNCIÓ ERÈCTIL

L´erecció insuficient per a penetrar a la dona provoca esterilitat. S´ha d´investigar la causa i tractar-la si és possible. L´ús del sildenafil (Viagra) o prostaglandina E1 (Caverject) són una gran ajuda per a solventar la majoria de problemes d´erecció. Si l´home amb disfunció erèctil el que desitja és tenir fills i ejacula un semen normal, s´efectúa Inseminació Artificial amb el seu semen.

ANEJACULACIÓ
L'absència dejaculació suposa esterilitat donat que lhome que no ejacula no pot dipositar el semen en vagina. Les causes més freqüents són la diabetis i les lesions medul.lars per accident que provoquen paraplègia; altres causes són hormonals psicòlogiques. Aquests homes produeixen espermatozous però no els poden expulsar.

TRACTAMENT:
Tenen tractament quan la causa és hormonal o psicològica i en alguna causa neurològica. El més freqüent és que shagi defectuar Reproducció Assistida. Per a això hem dobtenir espermatozous.

Els mètodes són:

1. electroejaculació que requereix ingrés en clínica i anestèsia general.
2. vibroestimulació que pot donar brot dhipertensió.
3. extracció despermatozous de testicle mitjançant biòpsia i
4. massatge prostàtic. És el mètode desenvolupat a lInstitut Cefer i el més senzill.

TRACTAMENT:
La tècnica de Reproducció Assistida que saplica depèn de la qualitat espermàtica obtinguda: Inseminació Artificial, Fecundació In Vitro o ICSI.

AZOOSPERMIA
És labsència despermatozous al semen. Hi ha dos tipus:

AZOOSPERMIA SECRETORA:
“no es produeixen espermatozous en els testicles”. En aquest grup les causes més freqüents són: cromosòmica o genètica, criptorquidia; (els testicles no han descendit a la bossa escrotal); orquítis, (infeccions testiculars com en el cas de les paperes); dèficit dhormones; radioteràpia o quimioteràpia.

TRACTAMENT:
només quan lazooospèrmia és deguda a dèficit de les hormones FSH i LH. Alguns pacients azoospèrmics conserven zones de testicles amb espermatozous que es poden extreure per a Fecundació In Vitro amb ICSI.

AZOOSPERMIA OBSTRUCTIVA:
es produeixen espermatozous als testicles però els conductes que uneixen testicles amb el penis estan obstruits. Causes més freqüents: absència congènita de conductes deferents (present en pacients afectes de fibrosi quística); infeccions de los conductes seminals que al cicatritzar-se els obstrueixen; secció de conductes deferents, per vasectomia o com a complicació quirúrgica doperació dhèrnia inguinal.

TRACTAMENT:
cirurgia reparadora o Fecundació In Vitro con ICSI. Aquesta és més eficaç.

OLIGOASTENOZOOSPERMIA:
Disminució del número i mobilitat dels espermatozous. Les causas són múltiples: cromosòmica, genètica, hormonals, infeccioses, obstruccions parcials dels conductes seminals, varicocele, (varius a les venes del testicle), etc.

TRACTAMENT:
depèn de la causa. Si no és tractable, sindica Inseminació Artificial o Fecundació In Vitro o ICSI en funció del grau doligoastenozoospèrmia.

ASTENOZOOSPERMIA:
Disminució de la mobilitat espermàtica. Aquest paràmetre és important doncs si els espermatozous no es mouen no es poden desplaçar des de la vagina (on es depositen en un coit) fins les trompes que es on es troben amb lòvul. Les causes més freqüents són: infecció, autoanticossos, varicocele i alteracions de la cua espermàtica. Aquesta es diagnostica amb el microscopi electrònic.

TRACTAMENT:
depèn de la causa. Si no es tractable sindica Inseminació Artificial o Fecundació In Vitro o ICSI.