Esterilitat femenina

Per a què en una dona esdevingui un embaràs de forma natural, deuen donar-se una sèrie de condicions. En una situació normal, els ovaris han de produir cada mes un ovòcit (òvul) de la maduresa i qualitat suficient per a poder desenvolupar un embrió un cop fecundat. Els espermatozous han de poder accedir, en el moment oportú, fins el lloc on es desenvolupa la fecundació: habitualment a la part de la trompa més propera a l´ovari. No deuen existir per tant obstacles físics, químics o inmunològics que els impideixin arribar. Un cop fecundat lovòcit i convertit en embrió, ha de viatjar per la trompa fins la cavitat uterina on té lloc la implantació. L'embrió ha dimplantar-se a la mucosa de lúter, que es denomina endometri. L'endometri ha de tenir la preparació adient per a permetre la implantació i desenvolupament de l'embrió. Si tot el procés funciona correctament es produeix embaràs.

Una anomalia en un punt del procés donarà lloc a esterilitat. Analitzant els problemes que es poden produir a cada punt, tindrem els diferents tipus desterilitat dorigen femení:
FACTOR OVÀRIC

Dones sense funció ovàrica:
En ocasions els ovaris de la dona no són normals, com succeeix en algunes anomalies cromosòmiques. En altres dones els ovaris són normals, però deixen de funcionar molt abans del què correspondria a l'edat normal de menopausa (a partir dels 45 anys). Si la regla desapareix entre els 40 i 45 anys, es denomina menopausa precoç. Si esdevé abans dels 40 anys es coneix com a errada ovàrica prematura. La pèrdua de la funció ovàrica pot ser deguda també a tractaments mèdics i quirúrgics. Sobretot en alguns tipus de càncer pot ser necessària l'extirpació dels ovaris, en l'anomenada anexectomia bilateral, o la inutilització de l'ovari mitjançant radiacions a la denominada castració per radioteràpia.

Dones amb funció ovàrica anormal:
De vegades, en dones que encara tenen la regla, la reserva d'ovòcits de bona qualitat de l'ovari està pràcticament esgotada. Aquests casos que es coneix com a errada ovàrica oculta responen malament a l'estimulació que s'utiliza en el tractament de l'esterilitat. Una altra alteració del funcionament de l'ovari és l'anomenat síndrome de l'ovari poliquístic. Existeix en aquestes pacients un trastorn hormonal que fa que no s'ovuli de forma adient. En aquesta patologia poden donar-se llargs períodes sense regla (amenorrea). Aquests períodes sense menstruació succeeixen també en altres trastorns hormonals com en la hiperprolactinèmia. En aquest cas, l'excessiva secreció duna hormona anomenada prolactina que es produeixi a la glàndula hipòfisi és la causant de l'esterilitat.
Algunas malalties inflamatòries que afecten els ovaris com l'endometriosi, poden empitjorar la qualitat dels ovòcits. L'endometriosi consisteix en la presència de teixit endometrial (com la mucosa uterina que produeix la regla) fora de la cavitat uterina. Freqüentment anida a l'ovari però pot fer-ho en altres localitzacions. Produeix sagnat i inflamació.

FACTOR TUBÀRIC

Les trompes deuen permetre el pas dels espermatozous per a fecundar a l'ovòcit i un cop fecundat deuen possibilitar que aquest arribi fins lúter. Lobstrucció de les trompes o obstrucció tubàrica és doncs causa d'esterilitat. La falta de mobilitat de les trompes per processos adherencials o inflamatoris pot ser també causa de problemes.
La trompa obstruïda pot en ocasions estar dil.latada i contenir líquid. Aquesta patologia es coneix com el nom de hidrosalpinx. El líquid contingut, sovint de tipus inflamatori, pot suposar una dificultat afegida a la consecució de l'embaràs.

FACTOR CERVICAL

Els espermatozous accedeixen a lúter a través del coll del mateix anomenat també cèrvix. Un ambient hostil, com a moc espès, àcid o amb presència de sustàncies inflamatòries pot impedir el normal accés dels espermatozous i impedir la fecundació.

FACTOR UTERÍ

L'embrió ha d'anidar a lúter. A la mucosa interna esmentada endometri. Si l'endometri no es troba en el grau de desenvolupament i maduració adients, la implantació no serà possible. La presència de tumors interns com són pòlips o miomes submucosos pot ser un factor afegit per a dificultar l'embaràs. També pot ser causa desterilitat l'existència de malformacions uterines, que en molts casos no són apreciables a l'exploració ginecològica rutinària.